Fa un parell de dies vaig veure un fragment d'un debat que feien a Els matins sobre la prostitució. El plantejament era ben senzill: prohibició o regularització?
D'una banda una senyora de la qual no recorde el nom defensava que s'havia de legislar al respecte i fer que la prostitució tingués unes condicions laborals de què ara manca. D'altra banda, l'advocada Lidia Falcón defensava l'abolició definitiva de la prostitució.
Ambdues opinions em semblen respectables, raonables i sensates. Cadascuna de les solucions té avantatges i inconvenients, tant en la seua justificació teòrica com en la seua implementació pràctica. No obstant això, deixe este debat en este punt i em fixe en els "arguments" de la senyoreta Falcón per defensar la seua posició.
Segons esta dona, la prostitució és una forma d'esclavitud de la dona. Com que l'esclavitud és contrària als drets humans, aleshores ha de ser eradicada. Un argument simple i directe. Però fal·laç.
En primer lloc, podem observar una fal·làcia evident en la definició de "prostitució" com a "forma d'esclavitud de la dona". Si això fos així, no tindria cabuda l'existència d'homes que exerceixen la prostitució. "Però són pocs en comparació!" - podríeu dir-me. En efecte, però la seua simple existència mostra la impossibilitat d'utilitzar eixa definició. Com a màxim, podríem dir que "la prostitució, en alguns (molts?) casos deriva en l'esclavitud de la dona." Aleshores, ja no estem atemptant contra la prostitució sinó contra alguna de les seues (contingents) conseqüències.
Ara, una vegada feta esta diferenciació, resta decidir la possibilitat d'eradicar l'esclavitud sense abolir la prostitució. És possible exercir esta professió de manera lliure? O, al menys, de manera tan lliure com els que treballen de fematers, cambrers, paletes, professors, científics...
"Ai, és que les prostitutes tenen eixa faena perquè no poden accedir a cap altra" - direu. Penseu, tanmateix, quants dels vostres coneguts "treballen del que treballen perquè no poden ser futbolistes, artistes, pilots de F1, empresaris multimilionaris..."
Per tant, l'argument de la "llibertat" a l'hora de triar la seua professió cau pel seu propi pes ja que, a la fi, cap de nosaltres és completament lliure en la seua tria (o bé tots ho som en alguna mesura).
"Escolta, i eixe títol?" - preguntareu. M'agrada que em feu tornar a este punt. He titulat esta entrada Contra el feminisme perquè els arguments de la senyoreta Falcón contra la prostitució es basaven, sobretot, en una premissa feminista implícita, del tipus: "tot allò que no siga explícitamente beneficiós per al gènere femení (i en un benefici major que l'obtingut pel gènere masculí) serà considerat injust, inhumà i caldrà lluitar per eradicar-ho". És clarament un pensament explícitament discriminatori i és un dels grans mals de la societat del segle XXI. Fins que les dones no reconeguen el perjudici que el feminisme ha fet durant la seua història, i fins que no aconseguim tots plegats eradicar les feministes de la faç de la Terra, no haurem aconseguit fer un necessari pas endavant en la història del progrés del gènere humà.
Mort al feminisme!
Ambdues opinions em semblen respectables, raonables i sensates. Cadascuna de les solucions té avantatges i inconvenients, tant en la seua justificació teòrica com en la seua implementació pràctica. No obstant això, deixe este debat en este punt i em fixe en els "arguments" de la senyoreta Falcón per defensar la seua posició.
Segons esta dona, la prostitució és una forma d'esclavitud de la dona. Com que l'esclavitud és contrària als drets humans, aleshores ha de ser eradicada. Un argument simple i directe. Però fal·laç.
En primer lloc, podem observar una fal·làcia evident en la definició de "prostitució" com a "forma d'esclavitud de la dona". Si això fos així, no tindria cabuda l'existència d'homes que exerceixen la prostitució. "Però són pocs en comparació!" - podríeu dir-me. En efecte, però la seua simple existència mostra la impossibilitat d'utilitzar eixa definició. Com a màxim, podríem dir que "la prostitució, en alguns (molts?) casos deriva en l'esclavitud de la dona." Aleshores, ja no estem atemptant contra la prostitució sinó contra alguna de les seues (contingents) conseqüències.
Ara, una vegada feta esta diferenciació, resta decidir la possibilitat d'eradicar l'esclavitud sense abolir la prostitució. És possible exercir esta professió de manera lliure? O, al menys, de manera tan lliure com els que treballen de fematers, cambrers, paletes, professors, científics...
"Ai, és que les prostitutes tenen eixa faena perquè no poden accedir a cap altra" - direu. Penseu, tanmateix, quants dels vostres coneguts "treballen del que treballen perquè no poden ser futbolistes, artistes, pilots de F1, empresaris multimilionaris..."
Per tant, l'argument de la "llibertat" a l'hora de triar la seua professió cau pel seu propi pes ja que, a la fi, cap de nosaltres és completament lliure en la seua tria (o bé tots ho som en alguna mesura).
"Escolta, i eixe títol?" - preguntareu. M'agrada que em feu tornar a este punt. He titulat esta entrada Contra el feminisme perquè els arguments de la senyoreta Falcón contra la prostitució es basaven, sobretot, en una premissa feminista implícita, del tipus: "tot allò que no siga explícitamente beneficiós per al gènere femení (i en un benefici major que l'obtingut pel gènere masculí) serà considerat injust, inhumà i caldrà lluitar per eradicar-ho". És clarament un pensament explícitament discriminatori i és un dels grans mals de la societat del segle XXI. Fins que les dones no reconeguen el perjudici que el feminisme ha fet durant la seua història, i fins que no aconseguim tots plegats eradicar les feministes de la faç de la Terra, no haurem aconseguit fer un necessari pas endavant en la història del progrés del gènere humà.
Mort al feminisme!
3 comentaris:
Veo que has decidido hacer estallar el polemicómetro, Vicent. Recojo el guante.
En general estoy muy de acuerdo con tus entradas y pienso que los argumentos expuestos son sólidos y están perfectamente argumentados. Esta vez reconozco que tengo algunas discrepancias de base y dudas sobre algunas definiciones y argumentos que utilizas. Para frenar mi insoportable tendencia al comentario-sermón-eterno, me intentaré centrar en sólo dos aspectos de los que tratas: la concepción del feminismo y la libertad a la hora de elegir un trabajo remunerado.
1. No puedo compartir la visión del feminismo como un movimiento que parte del principio de que "tot allò que no siga explícitamente beneficiós per al gènere femení (i en un benefici major que l'obtingut pel gènere masculí) serà considerat injust, inhumà i caldrà lluitar per eradicar-ho". Desde mi punto de vista, el feminismo es un movimienot que nace ante la constatación de que la mujer sufre una serie de injusticias en nuestras sociedades que van desde la subordinación al hombre en la repartición del trabajo no remunerado del hogar hasta la desigualdad de oportunidades a la hora de alcanzar puestos de responsabilidad en trabajos remunerados (todo ello pasando por otras lacras como la discriminación salarial). Creo que no es necesario explicar por qué estas situaciones pueden resultar profundamente injustas a muchas personas. Ante ello, no veo descabellado definir el feminismo como un movimiento que se marca como meta principal la erradicación de todas estas injusticias que afectan a las mujeres en nuestras sociedades contemporáneas. Por lo tanto, a mi modo de ver, el feminismo no merece, de momento, la muerte (no le deseo "larga vida" porque ello querría decir que las injusticias mencionadas han perdurado más de la cuenta).
2. Tampoco comparto la visión de que "Per tant, l'argument de la "llibertat" a l'hora de triar la seua professió cau pel seu propi pes ja que, a la fi, cap de nosaltres és completament lliure en la seua tria (o bé tots ho som en alguna mesura)" y su conexión con que la prostitución no puede ser considerada esclavitud. En efecto, hay personas que pueden elegir libremente la prostitución como modo de vida. Por desgracia, hoy en día muchas personas la eligen porque, sencillamente, no son libres para rechazar esa opción y así hay que reconocerlo. ¿Es esto algo propio o inevitable en nuestras sociedades como parece que tú defiendes? Creo que no necesariamente. En efecto, mucha gente se halla en disposición de rechazar trabajos que no le interesan o, llevando el argumento al extremo, a no trabajar si no lo desean (siendo algo tópicos, pensemos en la Duquesa de Alba o en los hijos de Botín...). Lo que quiero señalar, es que la obligación de tener que realizar un trabajo remunerado para sobrevivir no es algo que se aplique a todo el mundo por igual. Podemos discutir si esto es bueno o malo, podemos argumentar si conviene implantar instituciones que doten de mayor poder de negociación a los trabajadores menos cualificados o no... pero el hecho es que el "cap de nosaltres és completament lliure en la seua tria" no me parece cierto. No todos somos iguales en este aspecto.
Un fuerte abrazo desde Maryland y gracias por reactivarme de vez en cuando,
Álvaro.
Vicent, espero que totes les noies que llegeixin el teu bloc no només es mirin els títols. Si és així, ho tindràs bastant pelut!
Álvaro:
1. Efectivamente, hay un "feminismo bueno", aunque a mí no me parece justo denominarlo "feminismo". Precisamente la existencia del "feminismo malo" (que yo defino) impide muchas veces el progreso en la eliminación de las discriminaciones por razones de género.
La visión de la mujer como categoría diferenciada de la categoría "varón", como una versión mejorada de esta última, no provoca sino un mantenimiento del statu quo en pro de la diferenciación. El día que la mujer feminista se dé cuenta de que es tan humana como nosotros, los varones, todos juntos daremos un gran paso adelante. Somos iguales, que no idénticos; ellas se empeñan en demostrar que no somos ni idénticos ni iguales.
2. En este punto creo que en el fondo estamos más o menos de acuerdo. El problema es cuantitativo y no cualitativo. (¿Qué % de prostitutas lo son por voluntad propia? vs ¿Qué % de directivos de empresa lo son por voluntad propia?)
Por eso, no entiendo el argumento de que la prostitución no pueda ser un trabajo digno. Es una profesión demandada por la sociedad y, en condiciones óptimas, no tiene por qué ir contra la dignidad, física o moral, de la persona que la ejerce.
Gracias por tus comentarios y un abrazo.
Publica un comentari a l'entrada