Rodríguez Zapatero, un altre "obamista"

Anit després de sopar, gràcies a l'avís de ma mare, vaig posar la tele per veure al nostre benvolgut president, el Sr. José Luis Rodríguez Zapatero, qui participava, de nou, en el conegut programa "Tengo una pregunta para usted", de la televisió pública estatal.

És convenient reconéixer que la situació socio-econòmica en què es troba el país en l'actualitat, i aquella en la que es trobava la vegada anterior que el president va participar en el programa són extremadament diferents. La pregunta més capciosa que li van fer en aquella ocasió era el preu d'un café al carrer ("vuitanta cèntims", va contestar ell, ingènuament), mentre que ahir, com era d'esperar, les situacions desesperades de molts dels que preguntaven van deixar molt poc "joc" al Sr. Zatapero per a explicar les seues "solucions miraculoses". Amb moltíssima gent a l'atur, el sector de la construcció profundament deprimit, amb hipoteques ofegant famílies i amb gremis i col·lectius en actitut de protesta contínua (jutges, estudiants, etc.), un col·loqui televisat del president del Govern amb un centener de ciutadans podia ser un bon espectacle televisiu per a la nit del dilluns.

Molts de vosaltres estareu d'acord amb mi que la classe política és una raça amb trets excessivament característics. Per a poder "governar" tota una societat (al nivell que siga) calen altes dosis de demagògia i mitges-veritats. En eixe sentit, el Sr. Rodríguez Zapatero em va sorprendre molt favorablement. Pensava que era un polític massa neutre, sense esma, covard i un titella de personatges com el Sr. Rubalcaba. Tanmateix, ahir em va demostrar que és un bon polític, ha aprés alguna cosa durant els últims cinc anys. Sap mentir molt bé, sap dir les coses que la gent vol sentir, fins i tot en una etapa fosca com la que estem vivint, sap pintar-ho tot de color rosa, i sap no "mullar-se" en temes tan importants com l'avortament o l'eutanàsia. Bravo!

Crec, però, que últimament ha tingut un espill on mirar-se , a l'altra banda de l'oceà Atlàntic. Sincerament, l'escola "obamista" té pinta d'estendre's sense remei per tota Europa en poc de temps. Oratòria més que fets; paraules boniques més que actes concrets; forma més que contingut. No deixa d'impressionar-me com una única persona pot il·lusionar a tanta gent amb no res; té, sens dubte, molt de mèrit. Però és decididament aquest efecte "ramat" el que fa tanta por, i el que tant de mal ha fet a la societat durant tota la història de la humanitat. Tots pensant igual, tots remant en la mateixa direcció, tots d'acord amb tots...