No pretenc contar-vos fil per randa les meues aventures a l'altra punta del món (a Austràlia, concretament) però sí vull fer-vos partíceps d'algunes de les sensacions que estic tenint.
[1] La diferència horària. Sí, amics. A l'altra punta del món també l'hora està completament canviada. Quan a Europa és de dia, ací és de nit. Concretament, a Brisbane, des d'on ara escric, és 9 hores abans que a Barcelona. Pensava que no seria difícil acostumar-s'hi, de fet, el jet-lag se'm va passar de seguida, però el fet que allà on he passat 26 anys de la meua vida la gent dorm mentre jo estic dinant m'ompli d'una nostàlgica sensació d'estranyesa. Deixeu-me dir que el lloc més llunyà que havia visitat mai era Polònia, motiu pel qual encara no coneixia "en viu" això de les diferències horàries importants.
[2] La diferència climàtica. Tampoc m'ha sigut difícil adaptar-me a la calor australiana. Passar del fred hivern que hem viscut a Barcelona als 30-35º de Sidney i Brisbane em va impressionar físicament (sic) només el primer dia: de fet, la pell em cremava. No obstant això, la psicologia de la persona canvia segons l'estació (ja sabeu això de l'alt índex de suïcidis als països nòrdics, o la "patxorra" dels habitants de la línia equatorial) i l'ordre estiu-tardor-hivern-estiu no era la seqüència que el meu cervell s'esperava. De nou, una profunda sensació de desassossec m'envaeix.
[3] La diferència cultural. Si no hi havia prou amb canviar un hemisferi del planeta per l'altre, i un meridià pel seu oposat, els pocs contactes que he tingut amb la societat i la cultura australiana m'han demostrat que açò és un altre món. Perquè ho entengueu, us donaré alguns detalls. Primer de tot, són tradicionalment anglosaxons: és a dir, condueixen per l'esquerra, dinen a les 12:00 i sopen a les 6:00pm (ull! el format 24h no l'entenen, heu d'utilitzar el format am/pm). A les 10:00pm se'n van a dormir i s'alcen amb el cant del gall, a les 5:30am. Fins ací, Sidney podria confondre's perfectament amb Londres.
Però la cosa no acaba ací. Sidney, i en general tot Austràlia tenen un alt percentatge d'immigrants, i dins d'estos, els asiàtics són una veritable legió. Caminar per Hyde Park o per Darling Harbour (Sidney) em va fer sentir com si estigués a Tòquio, Seül o Beijing. (Nota: us estic parlant de la ciutat de Sidney, Brisbane ciutat encara no l'he vista, ja us contaré com canvien les meues impressions...)
Dels americans, els australians han copiat la cultura del "Shopping Center": és on passen les seues estones de lleure, on van a dinar/sopar quan ixen fora, on van a comprar roba, aliments, tecnologia... Fora dels centres comercials no falten els restaurants de menjar ràpid, un al costat de l'altre, seguint una filera inacabable. A més, la gent viu en cases amb jardí, des d'on van en cotxe a tot arreu, ja que les distàncies entre qualssevol dos punts són sempre quilomètriques. Amb tant d'espai per edificar, a ningú no se li va acudir la genial idea de la construcció vertical.
En definitiva, estes són les meues primeres pinzellades de la meua estada a l'altra punta del món (porte una setmana, me'n queden dues!): un país d'esperit anglès, de color asiàtic i deformat
à la americana.
[3] La diferència cultural. Si no hi havia prou amb canviar un hemisferi del planeta per l'altre, i un meridià pel seu oposat, els pocs contactes que he tingut amb la societat i la cultura australiana m'han demostrat que açò és un altre món. Perquè ho entengueu, us donaré alguns detalls. Primer de tot, són tradicionalment anglosaxons: és a dir, condueixen per l'esquerra, dinen a les 12:00 i sopen a les 6:00pm (ull! el format 24h no l'entenen, heu d'utilitzar el format am/pm). A les 10:00pm se'n van a dormir i s'alcen amb el cant del gall, a les 5:30am. Fins ací, Sidney podria confondre's perfectament amb Londres.
Però la cosa no acaba ací. Sidney, i en general tot Austràlia tenen un alt percentatge d'immigrants, i dins d'estos, els asiàtics són una veritable legió. Caminar per Hyde Park o per Darling Harbour (Sidney) em va fer sentir com si estigués a Tòquio, Seül o Beijing. (Nota: us estic parlant de la ciutat de Sidney, Brisbane ciutat encara no l'he vista, ja us contaré com canvien les meues impressions...)
Dels americans, els australians han copiat la cultura del "Shopping Center": és on passen les seues estones de lleure, on van a dinar/sopar quan ixen fora, on van a comprar roba, aliments, tecnologia... Fora dels centres comercials no falten els restaurants de menjar ràpid, un al costat de l'altre, seguint una filera inacabable. A més, la gent viu en cases amb jardí, des d'on van en cotxe a tot arreu, ja que les distàncies entre qualssevol dos punts són sempre quilomètriques. Amb tant d'espai per edificar, a ningú no se li va acudir la genial idea de la construcció vertical.
En definitiva, estes són les meues primeres pinzellades de la meua estada a l'altra punta del món (porte una setmana, me'n queden dues!): un país d'esperit anglès, de color asiàtic i deformat
à la americana.
7 comentaris:
Diferència horària desconcertant, horaris bàbars per als menjars, ús i abús del cotxe, dictadura del centre comercial pel oci, melting pot racial... t'importa si copie descaradamente el teu post per al meu blog?
Una abraçada,
Álvaro.
Copia tot el que vulgues... però això dels 35º en febrer crec que no ho teniu allà! I almenys conduïu bé, per la dreta.
Salut,
Vicent
No podries aprofitar un poc per a parlar de la llegenda urbana aquesta de la rotació de l'aigua al WC, els hemisferis i la força de coriolis? Aprofita per matar alguns falsos tòpics!
Vicente, no consigo publicar un comentario en tu Blog. Mª LUZ
Hola Vicente, ahora he comprobado que sí. Ayer estuvimos comiendo en el chalet de los tios con tus padres, celebrando el cumple de Tomás.Nosotros estamos al otro lado del mundo como dirían en Australia . Lo que parece raro es que no tengan claustrofobia por vivir en una isla...David puso mi blog para que constara el lugar de dónde son las entradas. Por lo que te pido entres en él desde esa "isla" para que conste en el mapa del blog. No creo que tenga muchas más que la tuya pero quiero que "mi arte" trascienda a otro continente... Es "LuzVila.blogspot.com".Un fuerte abrazo . Mª LUZ
Xè, Vicent. Ves espai que no et xafe un cangur. Ahí va un altre tòpic. Vinga, a més a més així et vas preparant per la calor de l'estiu valencià, si no tens més remei que suportar-la. Cuida't.
Què dura és la vida del científic...
Aprofito per suggerir-te que pengis algunes fotos al blog i ja estic esperant amb delit la segona versió del viatge des de Brisbane.
Una abraçada ben forta,
Publica un comentari a l'entrada