Ahir la selecció dels Països Catalans de bàsquet va guanyar la final del campionat europeu contra la selecció sèrbia. Una fita que la selecció espanyola mai no havia assolit.
Tots els periodistes (i no tan periodistes) esportius que hui s'omplin la boca amb la seua selecció espanyola haurien de saber que 8 dels 12 jugadors que l'Scariolo s'emportà a Polònia provenen de la regió europea anomenada "Països Catalans". Pau, Marc, Joan Carles, Ricky, Rudy i Raül són catalans, Víctor és valencià i Sergi és de les Illes Balears.
Quantes vegades hem sentit allò de: "¿Selección de los Países Catalanes esos? ¡Ja, ja! ¡A saber cuántos partidos ganaríais!", referit a qualsevol esport. Doncs mireu, si existís una selecció dels Països Catalans i una altra de la resta de l'estat espanyol, podeu ja eliminar qualsevol dubte al respecte de quina seria millor que l'altra.
Fixeu-vos si voleu en altres esports. Copa Davis de tennis: David Ferrer, Juan Carlos Ferrero, Rafa Nadal, Tommy Robredo... Valencians, mallorquins, catalans... I la selecció de futbol? Xavi, Piqué, Puyol, Capdevila, Cesc, Riera... I en Fórmula 1? Després d'anys de cansament amb el pesat de Fernando Alonso, ara arriba el català Jaume Alguersuari, el pilot més jove en córrer al volant d'un F1. I què dir de la resta d'esports de motor? Pedrosa, Lorenzo, Elías, Barberà, Espargaró...
La discussió sobre el nivell dels esportistes dels Països Catalans acaba, per tant, ací, així i ara. Un altre debat és el xoc de poders per a poder aconseguir llicències per a participar en campionats oficials. Un altre debat és, també, si a banda de l'esport, hi ha molts més motius per a demanar la independència d'esta euro-regió. Però allò que s'ha demostrat amb escreix és que
si els Països Catalans tingueren seleccions esportives pròpies no només no deixarien d'estar al nivell de les millors seleccions del món, sinó que la principal perjudicada seria la selecció espanyola, que deixaria d'estar a primera fila en esports d'importància cabdal com el futbol, el bàsquet, el tennis o el motor.
Tots els periodistes (i no tan periodistes) esportius que hui s'omplin la boca amb la seua selecció espanyola haurien de saber que 8 dels 12 jugadors que l'Scariolo s'emportà a Polònia provenen de la regió europea anomenada "Països Catalans". Pau, Marc, Joan Carles, Ricky, Rudy i Raül són catalans, Víctor és valencià i Sergi és de les Illes Balears.
Quantes vegades hem sentit allò de: "¿Selección de los Países Catalanes esos? ¡Ja, ja! ¡A saber cuántos partidos ganaríais!", referit a qualsevol esport. Doncs mireu, si existís una selecció dels Països Catalans i una altra de la resta de l'estat espanyol, podeu ja eliminar qualsevol dubte al respecte de quina seria millor que l'altra.
Fixeu-vos si voleu en altres esports. Copa Davis de tennis: David Ferrer, Juan Carlos Ferrero, Rafa Nadal, Tommy Robredo... Valencians, mallorquins, catalans... I la selecció de futbol? Xavi, Piqué, Puyol, Capdevila, Cesc, Riera... I en Fórmula 1? Després d'anys de cansament amb el pesat de Fernando Alonso, ara arriba el català Jaume Alguersuari, el pilot més jove en córrer al volant d'un F1. I què dir de la resta d'esports de motor? Pedrosa, Lorenzo, Elías, Barberà, Espargaró...
La discussió sobre el nivell dels esportistes dels Països Catalans acaba, per tant, ací, així i ara. Un altre debat és el xoc de poders per a poder aconseguir llicències per a participar en campionats oficials. Un altre debat és, també, si a banda de l'esport, hi ha molts més motius per a demanar la independència d'esta euro-regió. Però allò que s'ha demostrat amb escreix és que
si els Països Catalans tingueren seleccions esportives pròpies no només no deixarien d'estar al nivell de les millors seleccions del món, sinó que la principal perjudicada seria la selecció espanyola, que deixaria d'estar a primera fila en esports d'importància cabdal com el futbol, el bàsquet, el tennis o el motor.
8 comentaris:
Siento, muy primitivo tu post.
Puedo asegurarte que si sales de tus queridos països catalans verás que la mayoría de la gente no sabe lo que es eso, así que difícilmente podrán hablar de si las consiguientes selecciones serían buenas o malas. La gente habla de Cataluña. Sólo Cataluña. Lo que no quita que el que niegue el nivel del deporte catalán esté ciego.
En cualquier caso, me parece una chorrada mirar si en un cierto deporte sobresale una cierta comunidad autónoma u otra como argumento relacionado con la posibilidad que esa comunidad tuviera selección compitiendo en torneos oficiales. Para mí da igual si en el País Vasco son muy malos jugando al baloncesto. Tienen tanto derecho (o tan poco) a tener selección de basket como Cataluña.
Si el propósito del post no era dar un argumento en esa dirección, sino simplemente pavonear un poco, pues entonces nada. Yo mientras me conformaré con la Vuelta ciclista ganada por Valverde. :D
Saludotes...
PS1: En la Comunidad Valenciana saben perfectamente lo que son los països catalans, pero se parten la polla.
PS2: Rudy es de Mallorca… allí no sé que pensarán de los països catalans.
Deixe un comentari enviat pel meu amic Víctor:
"Certament, un seleció catalana (en el sentit més ample de la paraula, ja ens entenem) de bàsquet no tindria cap rival, com a demostrat la selecció "española" (o com m'agrada dir-li a mi, Catalonia and friends).
L'argument de "que unas selecciones catalanas no van a ninguna parte" queda demostradament fals.
Tanmateix, aquest argument em sembla prou fluixet. M'explique: segons aquest argument sols es mereixerien ser nacions aquelles que tingueren unes selecions esportives potents. Aleshores, fins a fa quatre dies, la seua amada España no ho hauria sigut fins que va guanyar la Eurocopa de futbol, per exemple. O hom a vist a la selecció d'Holanda o de Dinamarca per l'europeu de bàsquet? No són nacions llavors? I Noruega o Suècia, eixes "superpotències esportives"? (curiosament els darrers que he mencionat tenen els millors sistemes públics d'educació i de benestar del món, hi haurà alguna relació?). Com pateixen totes aquestes "semi-nacions".
Una salutació.
Víctor"
Martín, voy a ir al grano:
(1) Es cierto que la noción "Països Catalans" está mucho menos arraigada que "Catalunya" y tiene una identidad mucho menos clara. Sobre todo en la "Comunidad Valenciana", donde son un pequeño porcentaje las personas que utiliza conceptos de este estilo.
Aparte de eso, el debate de la noción histórica de "Països Catalans", así como su presente y su futuro, y sus varias aristas (cultural, social, económica, reivindicativa) puede llenar varias entradas de varios blogs. No era mi intención discutir de este tema tan interesante y peliagudo.
Te doy bastante parte de razón. Cambiemos "Països Catalans" por "Catalunya" en mi entrada, y todavía queda algo más o menos leíble.
(2) Que el nivel de una selección define si tiene derecho a oficialidad es falso, también te lo concedo. Sin embargo, yo no he dicho eso.
Yo he desmontado el argumento de los "anti-selecciones catalanas" que dice que "no tendrían nivel". Porque efectivamente, Catalunya es una potencia deportiva en auge. Por lo tanto, los que quieran negar la selecciones deportivas tienen que utilizar otros argumentos.
(3) Y de regalo, un argumento positivo, a favor de las selecciones deportivas catalanas.
La relación "1 estado" - "1 selección" es cuanto menos, arbitraria. A los hechos me remito: ¿por qué Escocia, Irlanda del Norte; Islas Feroe... pueden tener selección propia y Catalunya no? O lo que es lo mismo: ¿por qué los mismos que se rebelan contra una Catalunya con selecciones propias no ponen el grito en el cielo cuando ven a Escocia jugar una fase de clasificación para el Mundial de fútbol? ¿...?
Un saludo, y gracias por el comentario!
Estimat Vicent. És veritat que molts esportistes que estan aconseguint grans èxits són de Catalunya, València o Balears. Eixe és un fet objectiu. La postura política que prens, però, no la compartisc en absolut, perquè els així anomenats "Països Catalans" són una entelèquia. Que parlem la mateixa llengua, això no significa que puguem formar part d'un mateix suposat Estat o ens polític. Identificar llengua i nació (almenys així pense jo) és una herència del romanticisme decinonònic que, a hores d'ara, no té cap sentit. L'herència de Herder i dels poetes alemanys del segle XIX a Alemanya els va fer creure que existia una gran Alemanya pel fet que parlassen alemany a altres regions, països, estats... europeus. I posats a recuperar ens polítics que han existit parlem de Corona d'Aragó. I com creuràs, encara té menys sentit. Per desgràcia, alguns "berros" exaltats valencians fan que la qüestió lingüística a València no estiga encara del tot resolta. Ara bé, projectes com els dels suposats "Països Catalans" no ajuden en absolut a resordre-la.
Una abraçada.
Jose-Vicente, massa afirmacions en tant poc de text i massa premesses que obren un debat molt més ampli i certament interessant al qual ni tu ni el autor del post entrareu.
Perquè el nostre amic està només parlant d'esport, no Siento?
El teu és un debat únicament esportiu, ver?
Alabado, (pisando fuerte).
Hola Siento,
como no sé hablar catalán, me expreso en español. Perdona si no he comprendido del todo los mensajes en catalán, y digo algo que ya se ha dicho o que he malentendido.
Viendo el europeo de baloncesto ya pensé que el grueso del equipo español estaba formado por catalanes, lo cual dice mucho del deporte catalán. Soy andaluz y reconozco ese mérito, y creo que somos muchos los no catalanes que pensamos así.
Lamentablemente la prensa deportiva española es patética, por lo que no deberías dejarte llevar por las tonterías que digan. Por ejemplo, hoy mismo, escuchando el previo del partido contra Armenia, tuve que apagar la radio por los comentarios burlones y toscos que hacían sobre ese pobre país cuya historia es de las más trágicas y miserables. No es la primera vez.
Aunque algo de razón te doy. Una prensa así tiene que ser reflejo de la sociedad a la que se dirige, la sociedad española.
Y el otro asunto que te quería comentar era el de las selecciones de las islas. Si has seguido el europeo de basket, verías a España jugar contra Gran Bretaña, no contra Inglaterra. Es en fútbol o rugby donde por razones históricas (lo inventaron ellos), han tenido federaciones separadas.
Esta claro que sin los catalanes las selecciones españolas serían peores, y las catalanas darían guerra donde jugasen. Pero a mí no me parece un buen argumento para defender la independencia, porque si la independencia es un derecho, este derecho debería ser posible incluso si las selecciones deportivas de la región en cuestión no le metiesen un gol ni al arcoiris :)
Saludos del usuario judefawley de HT.
P.S. Tal como tienes configurado el blog no se puede dejar comentario si no eres de Blogger o wordpress, por lo que he tenido que usar una vieja cuenta blogger que usé para preparar un examen de francés.
M'ha agradat molt el post, Vicent, i encara més venint de tu. Com altres, penso que encara que les seleccions fossin dolentes haurien de tenir dret a existir, tot i que ja sabem que això depèn d'entitats privades superiors que pemeten o no l'entrada de federacions esportives. Entitats que, en els esports on Catalunya (o els Països Catalans) són molt bons, tenen interès en permetre l'entrada de la nostra selecció. Tot i que malauradament ja hi ha qui s'encarrega que tot això se'n vagi en orris per evitar encara no he entès què. L'hoquei patins i tot el que va passar a Fresno n'és només un exemple, tot i que molt representatiu. I si no, només cal fer una ullada als equips de waterpolo, hoquei herba, hambol o, com tu dius, fins i tot bàsquet. Merci pel post!
Ie! Ja t'ho has deixat?
Per on pares?
Publica un comentari a l'entrada