Hui comence, per fi, un nou projecte a la meua vida, no tan ambiciós com altres que ja he abandonat, però molt més realista que altres que encara no han vist la llum.
Todo en la vida es redondo. Este cenicero, esta copa, aquel reloj y aquella diana, digué convençut aquell home. Pero la pantalla de televisión es cuadrada, replicà a l'instant un jove. Pues sí, tienes razón; pero lo que sale en ella también es redondo.
La humanitat porta milers d'anys discutint sobre allò que està bé i allò que està malament, sobre la justícia, la virtut, la felicitat, la raó, la llibertat... Però quan hom sent una reflexió tan directa i sincera, tot es redó, no pot fer més que callar i atorgar.
Per això, intentaré fer reflexions com aquesta sobre allò que crega interessant d'ara endavant en aquest espai. Així, faig el tret d'eixida d'aquest nou projecte, d'aquest blog. Espere que us agrade.
Todo en la vida es redondo. Este cenicero, esta copa, aquel reloj y aquella diana, digué convençut aquell home. Pero la pantalla de televisión es cuadrada, replicà a l'instant un jove. Pues sí, tienes razón; pero lo que sale en ella también es redondo.
La humanitat porta milers d'anys discutint sobre allò que està bé i allò que està malament, sobre la justícia, la virtut, la felicitat, la raó, la llibertat... Però quan hom sent una reflexió tan directa i sincera, tot es redó, no pot fer més que callar i atorgar.
Per això, intentaré fer reflexions com aquesta sobre allò que crega interessant d'ara endavant en aquest espai. Així, faig el tret d'eixida d'aquest nou projecte, d'aquest blog. Espere que us agrade.
4 comentaris:
Estimat Vicent,
Davant d'un naixement de blog com aquest, hom no pot fer altra cosa que callar i atorgar.
Benvingut a la bogsfera amic.
Una forta abraçada,
Arnau.
"Tot es redó" es una afirmació interessant. Interessant i discutible. Podríem posar-nos platònics i objectar-hi que els cercles perfectes no existeixen, almenys al món sensible. D'aquesta manera, en comptes de "tot és redó" ens veuríem obligats a concloure justament el contrari: res és redó i mai no ho podrà ser. El perill de no adonar-se'n és gran: podem passar-nos la vida intentant que les coses al nostre voltant siguin redones i esdevenir molt i molt infeliços davant la impossibilitat d'aconseguir-ho.
Però tal vegada el que succeeix és més complicat. Potser la clau radica en la frase pronunciada pel misteriós jove de la teva història. Potser les coses sí que són redones, simples, belles. I nosaltres, en comptes d'acceptar i admirar aquesta simplicitat, què fem? Intentar anar més enllà i quadrar el cercle. I això...això si que és impossible.
"Tot és redó" pot, així doncs, ésser una gran mentida que ens condueix a buscar l'impossible i per tant a la infelicitat o una gran veritat que ens exhorta a abandonar complicacions innecessàries, a apreciar l'essència de les coses, allò que veritablement importa.
El got mig ple o mig buit. Que cadascú triï l'opció que més li agradi.
Moltes gràcies a tots dos pels vostres comentaris!
Respecte a l'afirmació Tot és redó, crec que Plató estaria d'acord amb aquell home, ja que l'existència plena correspondria al món de les idees, i no al sensible. I allà, és clar, sí existeixen cercles perfectes!
On sí crec que ens hem d'aturar i pensar-ho un parell de vegades és en l'afirmació del jove. Quadrar el cercle... Tot intent és il·lusori, perquè lo que sale en ella también es redondo...
Salut!
Benvolgut Siento,
estic segur que d'aquest blog eixiran reflexions molt interessants. T'anime a que compartisques els teus pensaments en aquest espai. De segur que sorgiran agradables debats.
Un abraç,
PD: Tot és redó? No sé .... primer hauriem de repondre a la pregunta: Tot hi és?
Publica un comentari a l'entrada