Les primeres agrupacions humanes de les quals coneixem alguna cosa, siga pels estudis paleontològics o pels estudis antropològics de les societats primitives d'Austràlia i Polinèsia, s'organitzaven en classes jerarquitzades, essent la primera subdivisió important la de la tribu en clans. Aquesta subdivisió no obeïa en un principi a raons de consanguinitat, però és cert que acabà fent-ho, donant lloc a allò que els sociòlegs anomenen família.
I aquesta proto-família ha anat evolucionant en funció del context històrico-social i ha arribat als nostres dies en les diferents formes que coneixem, des de la clàssica unitat pare-mare-fills a les agrupacions més amples tant en vertical (avis-nets) com en horitzontal (tiets-cosins). Més encara, les unions conjugals tampoc no s'han convertit en un paradigma inflexible sinó que arreu del món s'han desenvolupat al voltant de la dicotomia mono/poli-gàmia, i en els últims temps estem vivint una altra nova distinció en funció del gènere (homo/hetero-sexual).
I bé, per què he volgut parlar de tot açò? Simplement com a introducció d'allò que ha sigut per a mi aquest cap de setmana. Vaig convidar a les meues germanes (2) a passar un parell de dies a ma casa (a Barcelona) i fer una mica de convivència i de dissertació sobre la vida, la família, on anem, d'on venim. Ja sabeu, tot allò que fan els germans grans. I he de dir que n'isc molt satisfet. Crec que en els temps que corren, la família pot ser un molt bon punt de partida on recolzar-se en els mals moments i amb qui compartir els moments de joia. I això és així malgrat que els ideals neo-socialistes (i ací és on sembla que molts de vosaltres no hi estareu d'acord) del segle XXI s'han hagut d'adaptar a una societat en una constant pèrdua de valors i principis. Si la dreta ideològica no ha sabut triar correctament els valors que calia defensar, l'esquerra progressista s'ha dedicat a destroçar-los. Per a guanyar vots en una societat on manquen els valors, el millor programa polític és prescindir de tots ells. I per això avui veiem com els drets que any rere any anem aconseguint (a Espanya, Europa, Estats Units, trieu el que vulgueu) són el dret a perdre el valor família, el dret a perdre el valor llibertat, el dret a perdre el valor vida...
Però, ull! Des d'una perspectiva historicista (què en diria el bo de Marx?) potser la pèrdua de valors és només un altre pas en el decurs de la humanitat. No ens alarmem! Ara, això sí, jo, mentrestant, intentaré traure profit dels pocs que en queden.
[Dedicat a les meues germanetes Rosana i Maria! (i als pares també, va!)]
I aquesta proto-família ha anat evolucionant en funció del context històrico-social i ha arribat als nostres dies en les diferents formes que coneixem, des de la clàssica unitat pare-mare-fills a les agrupacions més amples tant en vertical (avis-nets) com en horitzontal (tiets-cosins). Més encara, les unions conjugals tampoc no s'han convertit en un paradigma inflexible sinó que arreu del món s'han desenvolupat al voltant de la dicotomia mono/poli-gàmia, i en els últims temps estem vivint una altra nova distinció en funció del gènere (homo/hetero-sexual).
I bé, per què he volgut parlar de tot açò? Simplement com a introducció d'allò que ha sigut per a mi aquest cap de setmana. Vaig convidar a les meues germanes (2) a passar un parell de dies a ma casa (a Barcelona) i fer una mica de convivència i de dissertació sobre la vida, la família, on anem, d'on venim. Ja sabeu, tot allò que fan els germans grans. I he de dir que n'isc molt satisfet. Crec que en els temps que corren, la família pot ser un molt bon punt de partida on recolzar-se en els mals moments i amb qui compartir els moments de joia. I això és així malgrat que els ideals neo-socialistes (i ací és on sembla que molts de vosaltres no hi estareu d'acord) del segle XXI s'han hagut d'adaptar a una societat en una constant pèrdua de valors i principis. Si la dreta ideològica no ha sabut triar correctament els valors que calia defensar, l'esquerra progressista s'ha dedicat a destroçar-los. Per a guanyar vots en una societat on manquen els valors, el millor programa polític és prescindir de tots ells. I per això avui veiem com els drets que any rere any anem aconseguint (a Espanya, Europa, Estats Units, trieu el que vulgueu) són el dret a perdre el valor família, el dret a perdre el valor llibertat, el dret a perdre el valor vida...
Però, ull! Des d'una perspectiva historicista (què en diria el bo de Marx?) potser la pèrdua de valors és només un altre pas en el decurs de la humanitat. No ens alarmem! Ara, això sí, jo, mentrestant, intentaré traure profit dels pocs que en queden.
[Dedicat a les meues germanetes Rosana i Maria! (i als pares també, va!)]
11 comentaris:
Una vegada vaig sentir dir al defensor del poble Andalús:
"Hemos depuesto la disciplina, sin sustituirla por el autocontrol"
Crec que va en la línia dels teus arguments, però efectivament discrepo en la forma en la qual els presentes.
Primer perquè crec que vivim una transició de fase que dificulta qualsevol judici d'una banda i una altra. Segon, perquè crec que la pèrdua de valors ha aforit en gran mesura el capitalisme.
Però sí que em sembla correcte que no hem estat capaços d'oferir una alternativa sòlida, complerta i eficaç.
Salut,
Dr. Flasche
Coincideixo completament amb en Dr. Flasche, i per tant discrepo amb tu Vicent.
1) A què et refereixes quan parles de valors? Entenc que al respecte, l'esforç,
però també a la solidaritat, la tolerància, la llibertat.
2) Si la pèrdua de valors és deguda al neo-socialisme, la gent que ens considerem d'esquerres hauríem de tenir menys valors que la gent de dretes?
Crec que la pèrdua de valors que exposes no és deguda al neosocialisme, sinó al consumisme i abundància en què vivim. Volem tenir tot el que desitgem i ho volem tenir quan ho desitgem. Som la cultura de la immediatesa, la cultura de l'individu. I això, per mi no té res a veure amb l'esperit de "treballadors de tots els països uniu-vos".
Una abraçada,
Arnau
És molt difícil viure sense valors. Potser, el que fa la societat és transformar els ja existents en uns de nous. O, potser més que això, canvia la seva manera de vincular-los: com molts altres, el problema dels valors no és local, és global. El fet és que molts dels nous conjunts de valors acaben esdevenint fortament contraris als antics, i així perden el seu propi sentit per a les persones que hi resten inamovibles.
Per exemple, el que abans era el valor família, associat als vincles de sang i estima, la consideració pels membres més grans i amb més experiència de vida, el deure implícit d'ajudar-se entre sí, l'entorn on confiar, créixer i aprendre... ara sembla que estigui més vinculat a ser l'entorn on desenvolupar el respecte de totes les possibles llibertats dels seus integrants. Potser és la percepció de diferències en aquest sentit, incrementada per la insistència del quart poder, el que ens fa pensar en un canvi més que en una superposició.
Però, en tot cas, la família sempre serà la família... ¿o no?
No vull estendre'm massa (ja hi haurà més posts per a reprendre el tema), però sí vull fer un parell de comentaris responent-vos a tots dos.
1) Crec que la gent d'esquerres ha perdut els valors, i que la gent de dretes té els valors equivocats. Fa anys que intente entendre allò que els rojillos anomenen "valors socials". La societat pot ser solidària o tolerant? No puc entendre com. I lliure?
És en aquest pas (equivocat) d'alienació de l'individu en favor de la societat quan els valors s'esvaeixen. És cert que la dreta conservadora (i també la liberal) occidental ha intentat imposar valors com l'individualisme, l'egoisme, l'afany de supervivència, etc. Però les esquerres europees encara ho han fet pitjor! Eximeixen l'individu de responsabilitats com ser solidari o tolerant i les traspassen a eixa cosa que anomenen "societat". No cal ajudar els altres, la societat ho fa per mi. La societat és tolerant, però jo no cal que ho siga.
2) És cert que estem vivint una etapa de transició, les esquerres d'ara no són les esquerres que Marx va concebre, i el liberalisme actual tampoc té res del capitalisme radical de von Hayek i companyia. Concedisc que l'anàlisi no deu ser simplista. Però també sóc ferm en la postura de creure que les ideologies actuals ja no defenen valors, sobretot aquelles que estan més a l'esquerra.
Salut!
Estimat germà,
Lamente no tindre els suficients coneixements, o més bé no tindre les coses el suficientment clares (com que soc una veleta, no?) per a unir-me a aquest debat. De fet, només sé parlar d'aquests temes si és de festa... així i tot, t'agraisc que ens dediques una entrada en el teu fantàstic blog a les teues germanetes menudes.
Però, sobretot, t'agraisc aquest cap de setmana, també anomenat "fin de semana de hermanos", que ens ha servit a tots per reflexionar un poquet (potser coneixer-nos millor), descansar uns dies de la casa paterna... i bé, també coneixer un poc la nit barcelonenca (es diu així? xD) :)
I bé, ja vore'm on toca l'any que ve, espere que siga tan productiu com aquest!
PD: el culo por la tirata, para que no se quede solita, no estará guapa, yo de mayor quiero ser paradoja, paticastor, el tiro de la sardina etecé etecé etecé...
PD2: els teus amics físics molen casi tant com tu!
PD3: perdoneu les faltes d'ortografia, com que soc espanyolista...
Et mantens dir quelcom que no comparteixo. Podem arribar a un acord si en comptes de dir que les esquerres no tenen valors, afirmes que certes persones que diuen representar l'esquerra estan devaluades, i el seu discurs esbiaxat...
Estimat dr. flasche ...
És cert que el meu discurs és massa categòric, m'agrada portar els arguments al límit per tal de fer visible allò que crec que sovint no se li dóna massa ressò.
En particular, tens (teniu) raó quan dius (diueu) que qui realment ha fet perdre els valors són algunes persones que es fan dir d'esquerres... (no estic d'acord amb això de què el capitalisme no té valors. Si alguna cosa té, és precisament valors!). No obstant, què representa a l'esquerra del segle XXI sinó les persones que es fan dir d'esquerres? I aquesta gent ha preferit viure en un món buit de valors reals (individualitzables), traspassar-los a la societat i construir un món ideal de valors socials... Per favor...
Potser també estem tenint una confusió terminològica. Si les esquerres no defenen un món basat en la igualtat social sinó una societat basada en els valors individuals com esteu defenent... aleshores què és l'esquerra? No és una mica contradictori dir que l'esquerra té les virtuts de les ideologies progressistes i també de les ideologies liberals? No és una fal·làcia de petició de principi?
Continuarem discutint...
Vicent
Sigo sin poder estás de acuerdo contigo. Has tomado mi comentario conciliador y lo has malvaratado.
Al final de esta conversación, creo que diferimos en lo que entendemos por valor.
Tú hablas de valor nominal, de que se considera útil y que no, obviamente, en ese sentido la escala de valores de la derecha es clara y marcada.
En cambio, el concepto de valor de la izquierda no proviene de lo tangible sino del pensamiento. Es un concepto mucho más rico, más amplio y por ello quizás más ambiguo...
En cualquier caso, debo reconocer que esta vez no te he seguido demasiado bien los argumentos...
Creo que habría que definir el concepto de "valores". En un sentido amplio se corresponderían con los Derechos Humanos. Para la cultura cristiana sería ama al prójimo como a tí mismo.En otras épocas y culturas son cambiantes . Grupos sociales y personas tienen su escala de valores.En unos prevalece el sentido de solidaridad,justicia social, tolerancia...En otros prestigio social,poder, privilegio...Cada persona,según su conciencia adopta un tipo de valores .MALUVI
...Continúo
Me viene a la cabeza un reportaje de una niña china de 5 años, gimnasta aspirante a olímpica ,Estaba machacada de esfuerzo,robándole su niñez en pro de conseguir una medalla para prestigio de su padre, empeñado en ello.El "esfuerzo" es un valor pero, conseguido de esta forma, no tiene contenido positivo,porque el medio sacrifica el "principio".MALUVI
Respostes...
Al dr. flasche:
Crec que la discussió sobre què entenem per valors pot ser llarga, abstracta i profunda. I crec que és en aquest punt on les teues idees i les meues divergeixen. Una vegada acceptem quines coses són (o deuen ser) valors fonamentals, em sembla que tant el teu discurs com el meu són força coherents. Tanmateix, crec que convindria parlar de coses més concretes si volem que l'intercanvi d'opinions siga més fructífer, i això és el que intentaré en els meus pròxims posts.
A luz vila:
Els teus dos comentaris em semblen força encertats. El primer d'ells va en la línia de la meua resposta al dr. flasche: cal una definició més o menys concreta del concepte de valor per a començar a discutir sobre quin o quin altre és millor o pitjor. El segon comentari, l'exemple que poses, és prou adient per a mostrar com la tria de valors pot justificar o no una acció. En la mesura que una societat, cultura, època... prioritza uns valors o uns altres, l'esforç d'aquesta nena pot estar justificat o no.
Malgrat tot, reconec que el debat queda molt obert, i m'ha agradat escoltar opinions tan diferents i tan ben argumentades. Recull les vostres bones idees i espere reprendre-les en algun altre post per tal que poguem continuar parlant-ne!
Salut!
Vicent
Publica un comentari a l'entrada