La TAI i l'ecologisme

Com us havia promés, i amb una mica de retard, intentaré aplicar les idees contingudes en la primera entrada sobre la Teoria de l'Acció Individual al cas particular de l'ecologisme.

Segons esta teoria, l'acció aïllada d'un individu no ha de ser necessàriament coherent amb el seu pensament global de com ha de ser el món. Recordeu que estos tipus d'accions a què m'estic referint es contraposen a allò que he anomenat acció política, la qual, per definició, incideix directament sobre el món canviant-lo de manera apreciable.

Abandonem l'abstracció i plantegem el problema particular de l'ecologisme. Considereu algú que té molta estima pel medi ambient, fins a l'extrem més irracional que pugueu imaginar, lluitant fins i tot contra coses com l'energia nuclear o la ingesta d'aliments d'origen animal. Esta persona té una idea de com vol que siga el món: un món on els pocs residus que existeixen són tots ells reciclats, on els únics tipus d'energia que es fan servir són les ineficients energies renovables, on ningú fa servir vehicles motoritzats, on el progrés, en definitiva, s'ha convertit clarament en un retrocés endèmic.

Considerem, dic, esta visió del món des d'un punt de vista neutral, i preguntem-nos com podem aconseguir que el món real s'assemble com més millor a este món idealitzat, tot suposant que este és l'objectiu del nostre individu. I ara, abans de respondre a esta pregunta, considereu el tipus de conductes que l'ecologisme sembla comportar: una malaltissa obsessió per separar les escombreries, una al·lèrgia a l'ús d'aparells que tinguen motor, una artificial preferència pels aliments produïts mitjançant l'assasinat d'organismes vegetals...

Finalment, reflexionem si la pregunta "com canviar el món?" té com a resposta la suma de conductes individuals especificades más amunt. Essent clar, creieu que el fet que el nostre individu separe les escombreries cada dia farà que el medi ambient siga més respectat, estiga más sa, sobrevisca millot o digueu-li com vulgueu? O estic completament equivocat, o la resposta és clarament NO! La conducta individual fracassa totalment si la seua finalitat és canviar el món. Però ull! No estic dient que totes estes accions hagen de ser eradicades, que no tinguen sentit o que siguen totalment innòcues. Una persona pot fer totes estes coses per sentir-se realitzada, per pur romanticisme, per sentir-se socialment acceptada, etc. El que afirme categòricament és que, si esta persona fa totes estes coses per a canviar el món, aleshores està actuant per ignorància, està equivocant els mitjans utilitzats per a aconseguir un determinat fi.

Fixeu-vos que estic dient obvietats: que una persona recicle no elimina la contaminació, que una persona deixe de menjar carn no canvia la producció alimentària mundial, que una persona vaja en bicicleta a treballar no canvia el nivell de CO2 a l'atmosfera... Clar que no!, direu alguns, s'ha de considerar la "suma" d'accions individuals. I jo responc: Fals!, l'acció global no és la suma d'accions individuals, sinó una cosa totalment diferent: no s'aconsegueix que tothom recicle tot reciclant un mateix, sinó creant lleis a favor del reciclatge, o imposant sancions o premis, o mitjançant una agressiva campanya publicitària. Però mai s'aconsegueix separant a casa les escombreries i llançant cada bossa al seu contenidor!!

He intentat no estendre'm massa i anar al cor de la qüestió. L'acció ecologista s'equivoca profundament si creu en les accions individuals com a mitjans per aconseguir el seu fi. L'acció global és altra cosa que reciclar, no menjar carn o anar en bici; i no fer tot açò i creure en els ideals ecologistes és totalment coherent.